Locomotora de vapor 282F-0421 "Garrafeta"

La 282F-0421 és una locomotora de vapor de tipus Beyer-Garratt (nom que respon a l'unió entre el cognom de l'inventor del sistema, Herbert William Garratt, i el nom de la fàbrica britànica de construcció de locomotores Beyer Peacock). Les locomotores Beyer-Garratt (o simplement Garratt) son màquines articulades concebudes per a traçats sinuosos i amb fortes rampes on es requeria la màxima potència i esforç de tracció de les locomotores. Catalunya va ser pionera en l'adopció d'aquest sistema ja que, a finals dels anys 20, la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes va adquirir 8 unitats d'ample de via d'un metre a la casa belga St. Léonard per traccionar els seus pesants trens de mineral.

En via ampla va ser el Ferrocarril Central de Aragón la companyia que va decidir comprar diverses màquines Beyer–Garratt, tant per als trens de mercaderies com per als de viatgers, i d'aquesta manera eliminar la costosa doble tracció en els trens de les seves línies, especialment la de València–Terol–Saragossa. L'any 1930 van arribar al dipòsit del Central de Aragón, a València–Alameda, 6 locomotores Garratt de viatgers i altres 6 de mercaderies. Els ferroviaris valencians van apodar les majestuoses Doble Pacific de viatgers com a Garraf, i a les de roda petita de mercaderies como a Garrafetes, en una clara derivació del seu nom anglès.

Així doncs, com a Garrafeta és com es coneix la 282F-0421 —matrícula oficial de RENFE— i darrer exemplar de les Garrafetes de mercaderies encomanades per RENFE l'any 1960, seguint el disseny original de 1930. Aquesta màquina va prestar servei a RENFE fins el 1972 i a partir d'aquesta data va ser retirada a l'antic dipòsit de Vilanova i la Geltrú (avui en dia Museu del Ferrocarril), on romangué inactiva fins l'any 1988 en què va ser restaurada i posada de nou en circulació.

Després d'un cert temps en què va prestar servei intermitent, va ser novament apartada a Madrid, per ser recuperada definitivament per ARMF l'any 1996. Després de completar-se la seva reparació va ser incorporada al servei dels Trens Històrics. Des de llavors és conservada dins d'un rigorós programa d'inspeccions i reparació.

Pertany al Museo del Ferrocarril–Fundación de los Ferrocarriles Españoles i està custodiada per ARMF.

Tornar